Les eines de les arts i l’eix comunicacional que totes comparteixen són un benefici en si mateixes per a qualsevol persona, sense necessitat de seguir una formació artística professional.
La voluntat d’expressió permet l’autoconeixement i un coneixement sensible del medi en què la persona es troba, del grup i del context, i això s’observa associat a l’alegria i al plaer, un vehicle emocional valuós que ens pertany a totes les persones.
El meu treball, en aquest àmbit, té com a objectiu:
- Sessions de contacte artístic en grup a partir de la construcció d’una obra conjunta, oferint l’ús de diferents tècniques artístiques.
- Donar comprensió i valor a l’expressió artística dissenyada i creada per la persona.
ADIM és:
Una activació i un contacte des de la música i les arts plàstiques que busca una connexió emocional des del so cap a les imatges creades pel grup.
https://youtube.com/shorts/Pxb1PD-KRCQ
Dins d’aquesta idea tan àmplia de dibuixar o donar cos visual al so, hem recorregut del cinema a l’animació, sempre o gairebé sempre dins la idea de l’obra col·lectiva. Aquí teniu un miol dibuixat i un passeig per les instal·lacions del centre, buscant sons atractius o interessants per a cadascú.
En cap moment perdem de vista el resultat final, la peça, individual o col·lectiva. En el procés hi és tot implicat si no es perd de vista que estem articulant un missatge a través de la tècnica, un missatge que comprenem a mesura que el construïm.
Durant uns quants mesos he realitzat aquest treball amb el mateix grup, primer en línia i després presencialment a les aules de l’escola CEP, al centre Barberà Promoció.
Aquesta pintura de tres per dos metres, realitzada amb tècniques mixtes durant tres sessions, és un bon exemple dels nostres objectius com a grup. Jo proposo, animo, empenyo, dono valor, comparo els nostres resultats espontanis amb artistes de la història de l’art, però finalment tanquem un grapat d’energia i la deixem anar plegats sobre la tela.
Part del treball es va fer a partir d’una selecció musical que cadascú va escollir per focalitzar les emocions que volia destacar en la seva participació, i es va realitzar amb els ulls embenats.
Impossible equivocar-se o encertar; només era possible avançar per l’espai de la tela i després veure i ser espectador o espectadora d’un mateix o d’una mateixa, sorprendre’s, acceptar i cedir el torn al proper valent:
Estic molt orgullós d’aquesta peça, que hem signat totes i tots. Em sembla una paret abrasada d’emocions viscudes realment i simbòlicament, emocions que es barregen i se superposen fins a donar lloc a un cos i un codi que ja no és la frase o el dibuix individual.
De la ràbia a l’alegria, de la tendresa al menyspreu, de l’amor al buit. Tot és aquí, ple de capes de so visual que se superposen fins a convertir-se en una altra cosa, en un altre lloc propi.
Veure el reconeixement d’aquest treball i d’aquests tallers a la premsa, a les xarxes socials, a revistes, a la web o a la ràdio és, sens dubte, un impuls.
L’alcalde de Barberà del Vallès, Xavier Garcés, visita l’alumnat del taller ADIM a Barberà Promoció
