Les eines de les arts i l’eix comunicacional que totes tenen, són un benefici en si mateix per a qualsevol persona, sense haver de seguir la formació artística professional. La voluntat d’expressió permet autoconeixement i coneixement sensible del medi en què la persona es troba, del grup i del context, i això s’observa associat a una alegria i un plaer.

Un vehicle emocional valuós que ens pertany a totes les persones. La meva feina, en aquest àmbit, té com a objectiu:

⦁ Sessions de contacte artístic, en grup, a partir de construir una obra conjunta, oferint la utilització de diferents tècniques artístiques.

⦁ Donar comprensió i valor a l’expressió artística dissenyada i creada per la persona.

ADIM és:

Una activació i contacte des de la música i les arts plàstiques que busca una connexió emocional, des del so, amb les imatges creades pel grup.

Dins d’aquesta idea tan àmplia de dibuixar o donar cos visual a el so, hem recorregut de cinema a l’animació, sempre o gairebé sempre dins de la idea de l’obra col·lectiva.

Aquí teniu un miol dibuixat i un passeig per les instal·lacions de centre, buscant sons atractius o interessants per a cada un.

En cap moment perdem de vista el resultat final, la peça, individual o col·lectiva. En el procés està tot implicat, si un  no perd de vista que estem articulant un missatge, a través de la tècnica. Un missatge que comprenem a mesura que construïm.

Durant uns quants mesos he realitzat aquest treball amb el mateix grup, més o menys, primer on line i després físicament a les aules de l´ Escola CEP de la Fundació Barberà Promoció. Aquesta pintura de tres per dos metres, realitzada amb tècniques mixtes, durant tres sessions és un bon exemple dels nostres objectius, els nostres, de el grup. Jo proposo, animo, empenyo, dono valor, comparo els nostres resultats espontanis amb artistes de la història de l’art que uns coneixen i altres no, però finalment tanquem un grapat d’energia i la deixem anar, junts a la tela. Tal com hem inventat, pactat, decidit.

 

Part de la feina es va fer a partir d’una selecció musical que cadascú va triar per focalitzar les emocions que volia destacar en la seva participació, i es va fer amb els ulls embenats. Impossible equivocar-se o encertar, només era possible avançar per l’espai de la tela i després veure i ser espectador d’un mateix o una mateixa, sorprendre´t, acceptar i deixar el torn al proper valent:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estic molt orgullós d’aquesta peça, que hem signat totes i tots:

Em sembla una paret abrasada d’emocions viscudes real i simbòlicament, emocions que es barregen i superposen fins a trobar un cos i codi que ja no és la frase o el dibuix individual. De la ràbia a l’alegria, de la tendresa a l’menyspreu, de l’amor a l’buit. TOT hi és, PLE de capes i capes de so visual, que se superposa fins convertir-se en alguna cosa diferent i mig aliè, fins convertir-se en un altre lloc propi.

 

Veure el reconeixement d’aquest treball i d’aquests tallers a la premsa a les xarxes socials, revistes, web, ràdio, com se’ns empeny, per descomptat.

El alcalde de Barberá del Vallés, Xavier Garcés, visita al alumnado del taller ADIM en Barberá Promoció | Barberà Promoció (barberapromocio.cat)