Això soc, allí estic,
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en el cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.
Cinta Mulet. Del llibre: Paraula de dona.
Això soc, allí estic, així comença el poema de la Cinta. Molt clar, molt directe i contundent. Vam seleccionar aquesta poeta, presentada a nosaltres entre d’altres per la Biblioteca, per un motiu. El seu poemari és molt físic i present. Directe i ple d’una veu que et mira als ulls.
La poesia és un fet físic i nosaltres el vivim d’aquesta manera, en l’àmbit pedagògic també. El fet poètic és sempre a tocar dels dits i potser el que millor fem és reconèixer aquesta proximitat que en si mateixa és excepcional. Assenyalar-la, gaudir-la i celebrar-la amb els grups.
Les arrels i els paisatges reconeguts, les sonoritats i les imatges compartides són eines que ens ajuden a fer-ho. Sobretot amb els petits i petites i adolescents. Però també ho són la voluntat expressiva única, la circumstància personal, la presència teva i de l’altre.
Amb tot això entre els peus i les mans fem propostes que volen poder respirar juntes i amb naturalitat, aquest poema i el fet mateix de la poesia.
Primer de tot vam llegir juntes el poema, tots, totes. Sense pressa, sense gaire preàmbul després de les degudes presentacions. El vam llegir lent, ràpid, rient, seriosament, amb alegria, tristor, tal com sortís de cadascuna.
Després vam demanar que cadascú fes seva una paraula o una frase del poema i que li donés forma, que la substituís per un gest físic.
En si, aquest és tot un exercici de comprensió del text i de creació, no hi havia límit amb els gestos. De fet, és convertir el poema en cos, jugant i rient plegats.
Finalment, en aquesta primera part que proposàvem a la sala d’entrada de la biblioteca, oferíem papers de colors, tisores i barres de cola per fer imatge a partir de la paraula o frase que cadascú havia fet pròpia.
Tornem doncs a donar forma pròpia al poema de la Cinta, que empeny paisatges i colors dins del grup.
Mentre anàvem acabant aquests col·lages, es van escanejar per portar-los a la sala d’actes.
Allí ens esperava un altre joc que partia o continuava camí sortint d’aquest poema.
Cadascun de nosaltres va escriure una frase o paraula en un paper, una frase o paraules que podien ésser de MAR o de TERRA. Totes juntes es van posar dins una capsa, les vam barrejar ben barrejades i vam treure cinc papers, que llegiríem com poema, en l’ordre que van sortir de la capsa.
El Chus donava sonoritat a aquesta escena, mentre tot el grup pujava a l’escenari, un a un, a llegir aquestes cinc frases.
Vam tindre la sort de compartir tot això amb la Cinta, que ens va acompanyar tot el taller pràcticament.
https://youtube.com/shorts/kNeL4m0p3B
Gràcies Cinta, gràcies al grup del Institut Escola El Temple.
Gràcies Irene i Rosa. I gràcies també a les gavines.
