Música mecànica i poesia a la sala Heliogàbal amb Pierre Bastien.
Aquest és el meu fill, Pablo Castañer, al?entrada de l?Heli, a punt de passar a l?acció.
El set de treball de Pierre prometia tant com el nostre, un munt de cercles de cartró amb taques d’acrílic que vam preparar el dia anterior escoltant la música de Pierre. Ens vam instal·lar al final de la sala, a terra, vam treure els retoladors, i tranquil·lament, o més o menys, ens vam posar a dibuixar a partir de la música o per suggeriment d’aquesta.
Pau va decidir que la millor manera d’encarar aquest moment era escalar els tamborets i pujar a una prestatgeria abans de cada dibuix. Em va semblar molt bé, jo em vaig quedar tranquil assegut, gairebé amb els ulls tancats.
Al final de la sessió teníem aquest gran material, que documenta el concert:
Com que també vam gravar un trosset de l’àudio amb el mòbil, vaig poder muntar tot aquest material en una animació que retratés formalment i conceptualment l’esperit bell i sincopat d’aquest artista del loop continu cap a “mai”.