Daniel Johnston a Barcelona, va actuar a la sala Apolo. Em vaig asseure a prop de l’escenari a dibuixar sobre caretes de personatges de Disney.
Vaig pensar que aquest suport m’ajudaria a trobar el camí correcte. I així va ser, però d’una manera i una manera inesperada. La mirada de Daniel, els seus no ulls, l’atordiment i els caos en els seus moviments, i els quilos de més, en capgirar la màscara de Disney i tallar-li les orelles, em vaig trobar amb el retrat d’aquest artista a les mans, però no només el retrat físic sinó també un retrat psicològic, una trobada màgica i estranya.