Concert organitzat el 16 de juliol de 2016, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona.
El públic entrava en una sala molt poc il·luminada, amb una aparença de teatre a descans, a punt d’arrencar. Al centre de la sala, un pilar amb un botó vermell, il·luminat i quiet.
En prémer el botó tota la col·lecció de trastos i aparells mecànics es posaven en marxa i començava un concert mil·limètricament exacte que era recolzat per una il·luminació a la carrera, és a dir, focus que s’encenien i apagaven segons sonés cada instrument, o que directament estaven integrats al propi artefacte.
Per celebrar aquest fantàstic desplegament d’imaginació i joc, doncs vam anar a jugar-hi. I dic ens en vam anar perquè aquesta vegada el meu fill Pau es va encarregar de dibuixar el so.
Ens vam asseure, ens vam relaxar i em dediqui a aguantar-li la fulla mentre el lentament dibuixava d’oïda.