Petit reportatge sobre un lloc d’escolta luxós que ja no existeix.
Els darrers dibuixos que vaig poder fer del celler van ser premonitoris, vaig concentrar-me en captar l’espai i l’ambient del lloc, un mix entre l’hora del pati d’un institut de barri i un geriàtric per a fans d’ACDC.
Em va atreure especialment el pot de les propina del cambrer, Javi, una calavera de fusta.
Un mes després el Jordi, va vendre el celler. La traspàs a persones amb un altre gust musical… Dins del qual no hi cabien ni animals selvàtics ni drogues toves.