El passat 29 de maig del 2025, amb alumnes del Institut el Temple, vam fer un recorregut literari i històric pels voltants de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, en una experiència performativa pel barri.
Vam passejar juntes dins l’imaginari històric, reconeixent-lo activament, però també vam inventar, afegir una capa més, amb imaginació i esperit festiu surreal.
Literatura, història, performance i territori, tot plegat dins d’un acte de creació col·lectiva i pedagogia.
Primer de tot vam visitar la porta del Romeu, és l’únic portal interior de la Tortosa medieval que es conserva.
Tradicionalment, es coneix aquest lloc com el punt de partida del camí de l’Ebre a Santiago de Compostel·la.
Aquest fet està relacionat amb una llegenda medieval recollida ja al segle XVI segons la qual la ciutat va ser defensada per les dones tortosines d’un intent de recuperar la plaça per part dels sarraïns.
Va ser en aquest mateix lloc on les dones van rebre l’ajuda inestimable d’un pelegrí identificat com l’apòstol Santiago.
Dos relleus grandiosos de Sant Jaume i Sant Cristòfol guarden aquest pas, aquesta porta, i protegien els viatgers que havien de creuar el riu.
També a nosaltres ens donaren sort i van cuidar el nostre viatge.
Peroooooooooooooo, vam trobar als peus de Sant Cristòfol aquest grafiti i vam decidir demanar al grup que jugués a donar un significat a aquests senyals: quina llegenda contenen, què fan aquí?
La voluntat d’imaginar una narració secreta, superposada a la tradicional, va donar sorpreses poètiques espontànies.
Arribats a la font del palau dels Oliver de Boteller, vam aprofitar una pintura feta sobre fusta i muntada enfront per parlar d’aquest ésser fantàstic, meravella popular de Tortosa, que tots coneixien i que té representació a les festes.
I ho vam fer llegint un fragment i mirant les il·lustracions del llibre “Jo sóc la Cu-ca-fe-ra”, publicat per Edicions i Propostes Culturals Andana, que pertany a la biblioteca.
La Cuca fera. Un antic drac que un cavaller valerós va amansar i desforagitar, tallant-li les orelles i la cua, fet que va permetre que aquesta antiga fera fos amigable.
Amb papers de colors, retoladors, grafits i la companyia de la cuca fera, vam posar-nos a imaginar els nostres éssers fantàstics, benignes, ridículs o terribles, que una de les xiquetes va batejar amb el nom espontani d’ANIMALS METEOROLÒGICS.
De tot pelatge, però amb la pell feta del terra del barri antic, aquí els teniu:
Peeeeeeeeeeeeeeeero, teníem un altre personatge que ens acompanyaria, un d’absolutament inventat i real: l’home OU!!!
Que faria la seva aparició mentre dibuixàvem animals imaginaris i de llegenda.
I així va ser: en Marc va fer la seva aparició i va prendre el centre de l’atenció de tots.
Com una porta viva a un imaginari màgic en temps present, l’home OU va fer el seu “ritual de creació del sol”, que va acabar amb una processó espontània pels carrers, de camí a la biblioteca, de camí a esmorzar, de camí a l’escola.
