La pintura i el dibuix estan lligades a la matèria i es mostren a una distància prudencial de lespectador. Normalment un metre de seguretat, marcat per una línia a terra o un cordó de seguretat.
Excepte en els casos en què una persona conviu amb un original a casa, el contacte que tenim amb una pintura o amb un dibuix és a través de mitjans de difusió o de reproduccions als llibres de text del col·legi, per exemple, en cap cas és un contacte visual directe i molt menys tàctil. Es podria dir que en aquestes ocasions, la distància amb els originals és molt més gran que aquest metre protecció que proposa el museu o la galeria d’art.
Bé, aquest projecte és un salt per sobre de totes aquestes distàncies.
I si una obra d’art original es pogués a més a més de mirar, llegir, tocar, consultar?
L´obra d´un artista, de qualsevol artista, de qualsevol època està feta per ser viscuda. Per crear un diàleg íntim entre lespectador i el o ella.
Crec que les imatges que ens envolten són importants. Que les obres originals són importants i que som sensibles al fet que darrere de cadascun d’aquests objectes hi ha un acte creatiu real, hi ha una persona parlant directament, encara que no hi sigui present.
Com ho ha fet? Per què ho ha fet? Per què és tan lleig o tan bonic?
Per què està enfadat o alegre o trist o… Aquí comencen les preguntes, aquí comença un diàleg únic i plural, un diàleg que parteix de l’obra i que és per a tothom el mateix i diferent.
A GRAN ENCICLOPÈDIA DEL DIBUIX I LA PINTURA és, d’una sola vegada:
Una obra en forma de llibreria itinerant.
Una edició limitada de llibres de pintura.
Una exposició feta de teles en format llegible i consultable.
Una col·lecció de contes abstractes, o no tant.
Un apropament tàctil a les maneres i maneres del dibuix i la pintura.
Una performance en forma de taller.
Una eina pedagògica.
Una col·lecció d´obra original en format de llibre d´artista, dedicada a aquestes dues disciplines.
Cada número té una entitat pròpia independent i una certa narrativa temàtica que proposa una acció en el temps, indica un estat d’ànim o suggereix un territori que cal recórrer.
Els volums, que tenen títol i estan ordenats alfabèticament, no tenen la voluntat de definir la realitat des d’un enfocament homogeni, des d’un mètode. No són exhaustius en relació amb cap pauta o idea. No hi ha eix tècnic ni expressiu, cadascun és una empresa diferent.
En aquesta enciclopèdia emoció, atzar i observació s’ordenen per explicar la realitat oa si mateixes. Els esdeveniments i els accidents se succeeixen i intento reconèixer la capacitat poètica i creativa que tenen les situacions i potenciar-les. Aquesta voluntat dóna forma a tots els llibres de la col·lecció.
Convertir aquest diàleg en un fet tàctil i donar-li la forma d’un llibre o una col·lecció de llibres, és la meva pretensió en proposar “LA GRAN ENCICLOPÈDIA IRREGULAR DEL DIBUIX I DE LA PINTURA”
CESSIÓ DE L’ENCICLOPÈDIA:
L’enciclopèdia viatja i es queda en préstec per ser consultada i llegida, podeu consultar les condicions a l’entrada MATERIALS PEDAGÒGICS.
SERVEI EDUCATIU de LA GRAN ENCICLOPÈDIA:
Acompanya a aquest treball una proposta de tallers adreçats a franges d’edat i perfils molt diferents, on es formula i juga amb els mateixos materials que utilitzo, i des de la mateixa actitud d’experimentar i comprendre fent.
Podeu consultar la forma del taller i les condicions a l’entrada DOCÈNCIA/TALLERS ASSOCIATS A OBRA.